Un dia qualsevol foradar la terra
i em far un clot profund perqu la mort
marreplegui dempeus, reptador, temerari,
suportar tossudament la pluja,
i arrelar en el fang de mi mateix,
quiti de mots em bastar lal per afirmar
una presncia destricte vegetal.
Lossada que em sostenta
sendurir fins esdevenir roca
i clamar amb els ulls esbatanats
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
alliberat de tota torpitud,
sense seguici dombra,
no girar mai ms el cap per mirar enrera